ADA

Obro el google i un doodle em diu que avui és el 197è aniversari de l’Ada Lovelace. És a dir, que tal dia com avui de l’any 1815 va néixer aquesta senyora.

Ni idea de qui era, fins que vam decidir posar-li Ada a la nostra segona filla.

A sobre avui me’n adono de què per aquestes dates era el sant de l’Ada. Catxis quin fallo!!!!! Va ser el 4 de desembre. Per tant, mira, aprofito i faig un homenatge dedicant-li una entrada al bloc.

Ada és un nom que no està gaire sentit. A mi m’agradava molt i buscant informació sobre el nom, sempre apareixia aquesta Ada Lovelace.

Quan vam decidir posar aquest nom a l’Ada, la gent va reaccionar de diferents maneres. La majoria, estranyats. Tot i que la gent s’ha acostumat. Després hi ha els típics idiotes que diuen “Com? Ada? Ada madrina?” I una és massa prudent, però acabes dient. “No, Ada, Sense H”. Tot i que probablement, molta gent a una fada, en castellà, l’escriuria sense H. Hi ha molt inculte pel món. Hi ha incultura en castellà i en català. Però això són figues d’un altre paner. No vull tractar aquest tema avui, que m’enceeeenc!

Altres van dir que Ada era un nom molt bonic. (I tant!)

Molta gent pregunta... i què significa Ada? Joder, i què significa Laia o Martina o Àlex o Èric o Hugo o Aina...? Què els hi pregunto a la gent que posa noms més comuns?

Bé, però pel que he vist és un nom d’orígen hebreu. Surt a la Bíblia, era la dona d’algú... un tal Esaú i el que significa és “la que dóna alegria”. Doncs, sí, potser té raó. La meva Ada és, sense dubte, la persona més alegre que conec i per tant, dóna alegria als demés. Tot i que també tenia entès que significa “bellesa”. També, no? L’Ada és la nena més bonica... del món, com replica ella. S’ho té tan aprés. Ho ha sentit tantes vegades. És la nena de la casa!!!

La veritat és que si em poso a llegir les coses aquestes, d’internet, sobre el que significa el nom, veig a la meva Ada, però què voleu que us digui? A mi em sona això a com llegir l’horòscop. T'ho creus o no t’ho creus o depèn del dia.

Ada és un nom que ara per ara, genera sorpresa o algun comentari. Per a persones tan tímides com nosaltres, els pares de l’Ada, és una mica incòmode. L’Ada no sé com ho portarà, però estic segura que amb orgull i serà una nena única, com el seu nom. Apunta maneres, la nena. Jo la veig amb ulls de mare, és clar, però és que és bonica com el seu nom i llesta… ui si és llesta! I valenta! Ooooooh i com canta! Sempre està cantant, i ballant. Ah! I no oblidem el geni que té… Serà geni i figura.

El meu cunyat, informàtic per a més inri, en saber el nom va contestar, “Ah! Com l’Ada Lovelace”. Ja! Jo ja havia buscat informació per internet i sabia que va ser la primera programadora, informàtica, de la història. De fet, hi ha un llenguatge informàtic que porta el seu nom.

Avui, fent memòria a través de la xarxa, veig que és filla de Lord Byron, l’única. Crec que l’Ada Lovelace (Ada Byron de soltera) va ser una barreja de ment científica i poètica. Tot i que els seus pares es van divorciar al mes de néixer ella. He de dir que m’encanta aquesta mescla, però a la mare de l’Ada no li agradava el tema poètic (ella tindria els seus motius, no?) i va inculcar a l’Ada la millor formació científica.

Jo, a la meva Ada, la veig més en una vessant artística. Però ja veurem com evoluciona. Ara pera ara, que la nena sigui feliç és el més important. Quan busques pel google el nom d’Ada, també apareix una altra Ada (Ada Negri), que resulta que era poetessa.

L’Ada Lovelace va morir quan li faltaven pocs dies per a fer 37 anys. Jove. Jo gairebé tinc 37 anys, en falten pocs dies també. I em sento jove. No m’imagino acabar ara amb la meva vida. Em queden molts anys per viure i estar amb la gent que estimo. Només voldria estar amb la gent que estimo. Tot i que  això no quedaria reduït a les tres persones que tinc més a prop. El cercle és una miqueta més ampli. Però poc. De tant en tant et trobes amb gent dolenta i egoista. A aquests, ho sento, però no els vull al meu costat. Jo crec en el karma i crec que la vida sabrà posar a tothom al seu lloc. Un altre dia ja escriuré sobre la gent dolenta, egoista i el karma. Mentrestant, dir que me’n adono que amb l’edat és una de les coses que veig que he aprés últimament. I sabeu què? Encara m’agradaria aprendre bé una altra cosa: a no posar-me nerviosa, a parlar amb calma, per a què els que m’ataquin, encara es posin més nerviosos. I aquí entro en conflicte: què vull ser, una persona tova, suau? O una filla de puta? Doncs, m’agradaria ser tot un personatge. Tan de bo jo pogués ser una gran persona a qui poder dedicar un “doodle”.

AQUÍ HO DEIXO DIT