Novament he volgut
pintar de manera diferent amb els nens. El resultat no ha estat el que m’havia
imaginat, però vaig intentar no guiar-los, no forçar-los a obtenir el resultat
que tenia en ment. Mai les coses surten com imagino al principi… Ja ho tinc
assumit!
Durant uns quants
dies vaig reservar diferents materials que pensava podien deixar una empremta
especial damunt el paper.
Per exemple, un
trosset de paper d’alumini arrugat –fet una boleta-, paper d’aquell que té
bombolletes i a tots ens agrada petar…, l’envoltori interior d’un “rulo” de
galetes farcides de xocolata –era ondulat-, una mena de tela mosquitera…
Tampoc és que es
quedessin molt, molt sorpresos, però en principi els agradava anar pintant els
materials i després anar fent damunt el paper. Fins que la cosa va desvariar i
van començar a estendre pintura i més pintura amb les mans.
A banda de què jo
hagués volgut que combinessin diferents colors, per a què quedés més bonic i
cada textura sobresaltés, però no van voler.
No em vaig voler
posar nerviosa i els vaig deixar fer fins que es va fer l’hora d’anar cap a la
banyera…
Aquí hi ha algunes
fotos del resultat, però he de dir que no és ben bé com jo esperava. Crec que
la pintura que vaig utilitzar no és la millor. Quedava un excés de pintura
sobre el material i el resultat no era tot lo bonic que jo havia imaginat.
Potser hauria de fer servir un altre tipus de pintura, però no sé ben bé quina...
Reflexionant, vaig
pensar que un dia podria deixar-los pintar tot un paper amb els dits. La vella
tècnica de pintar amb els dits. El que tinc pensat i és una de les properes
activitats més o menys guiades que vull fer amb ells, és que omplin tot un paper
de pintura, tal com vulguin i depenent del resultat, a veure si m’inspira a fer
algun paisatge en especial, però m’agradaria fer alguna mena de mosaic i que
vagin enganxant o retalls o boletes intentant, això sí, que tingui algun
sentit.
De totes formes, com vaig guardar algun dels materials emprats per a pintar aquestes textures, se'm passa pel cap una manera de tornar a pintar més senzilla. Recordeu allò de posar una moneda al davall del paper i amb un llàpis fer aparéixer el relleu amb la cara del Franco o del Rei? Una activitat al cole, a la classe de plàstica-dibuix va ser recórrer l'escola en busca de relleus i anar pintant-los, calcar-los a la làmina. Fàcil! i per als meus nens tan petits, pot ser màgic i tot. O fins i tot podrien aparéixer lletres si hi passem el llàpis. Més màgic i interessant, sobretot pel gran, en ple procés de coneixement de les lletres després d'haver acabat P3. Ai...! quin munt d'idees que voldria posar en pràctica!!! Tot i que després, com dic, mai és com ho havia imaginat.
Nosaltres també estem preparant una entrada amb textures i pintura, aviat la publicaré, és que darrerament estic un xic mandrosa. De totes maneres, encara que no hagi sortit bé, és una experiència única i interessant igualment.
ResponEliminaDoncs espero amb ganes la teva entrada, a veure si així aprenc alguna cosa (sobre tècniques plàstiques i pictòriques...)
ResponElimina