divendres, 29 de novembre del 2013

DIVENDRES MUSICALS GUITARRA EN MÀ

Dóna gust veure com els nens aprenen.

Aquest trimestre a l'escola, els de P4 estan fent un projecte sobre el cos humà i quan sento al nen parlar amb una mica més de "tecnicismes" sobre aquest tema em fa molta gràcia. Per molt que jo hagi pogut explicar-li alguna cosa, està clar que els professionals, les mestres, ho faran d'una altra manera.

I l'altre dia, però ja no relacionat amb el cos humà, va i em diu, però així com tot orgullós ell:

- Saps com es diu un que toca la guitarra?

I jo que devia estar distreta fent alguna cosa, doncs instintivament vaig contestar i els dos a l'hora vàrem dir:

- Guitarrista!

I me'l miro, estorada i ràpidament pensava "Com pot ser? No ho havíem parlat mai que el que toca la guitarra té un nom i precisament és guitarrista?"

I li vaig preguntar:

- Qui t'ho ha dit?

- La Mª Carme -va contestar ell.

Sí, la Mª Carme és una mestra, la de música.
Pel que vaig entendre deuen estar treballant alguna cançó o d'una guitarra o d'un guitarrista. Encara no sé si és la que prepararan pel Festival de Nadal.

Sembla una menudència, però quan va començar a dir les seves paraules, una d'elles era "glin-glin" que volia dir guitarra. Ho sabem gràcies al llenguatge gestual que utilitzava ;). Després, evidentment, va saber dir guitarra i ara ha après una paraula nova. Fixa't.
El cas és que hi ha vegades que amb els petits donem per suposades moltes coses. Creiem que ens entenen i el 80 % dels cops deu ser que sí, però altres vegades no deuen acabar d'entendre totes les paraules que diem. Que sí el context, està clar. 
És que mai m'havia parat a pensar amb això del guitarrista i la seva sorpresa, que ara em sorprèn a mi. Suposo que quan havíem parlat d'un guitarrista, només havíem dit "el que toca la guitarra"...
I és que no som massa de parlar-li diferent als nens i menys al gran. Intentem dir cada cosa pel seu nom, però...
Una cosa que ajuda bastant és llegir als nens. Aquest curs ens estem acostumant a anar un parell de cops al mes a la biblioteca i agafem contes nous. Els que triomfen són els del Teo. Els nens pregunten sobre les situacions del nen i això dóna lloc a explicar altres coses relacionades que no venen al cas.
Fins i tot l'altre dia vàrem estar parlant de l'argila, de com usar-la, donar-li forma, que es posava al forn un cop acabat, del torn, de què també es podia fer sense torn, etc. etc. etc.


Però tornant a la guitarra...





AQUÍ HO DEIXO DIT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada