dimecres, 28 de maig del 2014

PA

Recentment hem pogut provar un nou producte. Al seu dia, quan el vàrem aconseguir era un producte que estava en fase de proves. Però ara mateix m'han dit que una gent de Barcelona ho ven. 

Es tracta d'una barreja de farines, un preparat, per a fer pa.

Sempre havia tingut ganes de fer pa, però em feia una mica de pressa, sobretot el tema del temps per a deixar fermentar la massa i tal, però ara he tingut l'excusa perfecta i ens hem atrevit a posar-nos-hi. A més, que està de moda. Trending topic :)





Sempre és agradable, satisfactori, compartir aquesta experiència amb els nens: el combinat de farina, sal, aigua i paciència, que de vegades falta. Als nens i a mi. La veritat, és que el procés és fàcil, però s'ha d'esperar a obtenir el resultat i cansa. I si a sobre ho volem tocar tot... buf! salten xispes. Però, sobretot el gran, va voler estar atent en la mesura que li va resultar possible.



Així doncs, amb l'ajuda de la maquineta, vàrem barrejar la mescla de farina (500 g), 285 ml. d'aigua i una culleradeta de postre de sal.
La màquina aquesta del Lidl, es fantàstica, treballa sola i té el bol el suficientment gran com per a treballar a gust.



















També ens vàrem ajudar una miqueta amb les mans per a amassar.
Crec que és important amassar i amassar. També reconec que el resultat final queda lluny de la perfecció, perquè vàrem considerar que era més divertit treballar-ho amb les mans i les mans de nens, són lo que són, tenen molta energia ells, però encara no tenen la traça que caldria (bé, jo tampoc tinc la traça que faria falta).


Estant la barreja dureta, fem una bola i ho deixem reposar durant una hora i mitja.
Després, seguim sobre la taula espolvorejada de farina, que sembla més professional i tornem a treballar la massa i donem forma de pa. Fem els talls, que sempre queda com a més rústic...




Una estona més deixant reposar (20 minuts o així) i després al forn que estarà ben calent.
Ho fornejarem a uns 230-240 graus i quedaran com a la foto.

Després de tastar-ho...


Hem pensat que un ratet més al forn, no hagués estat malament...

No som professionals del tema, però tot i no ser un pa perfecte, si més no pel que fa a la seva execució, el vàrem trobar bo, comestible. Vale! sí! a mi el pa em fascina... soc una gran devoradora de pa: aquelles torradetes de l'esmorzar, entrepans variats, pa amb tomàquet sal i oli, mmmmmmmmm....
Reconec que el resultat queda lluny de ser un pa artesanal, d'aquells de forn de llenya, però si al final serveix per a què els nens se'n adonin de tot el procés, que treballin amb les mans, que sembli màgia... (i evitem, de pas, tenir-los avorrint-se davant la caixa tonta)... súper bé! :D 
I què dir de l'oloreta que queda a la casa?!
Però quin goig!


AQUÍ HO DEIXO DIT







6 comentaris:

  1. Doncs fa molt bona pinta! I haver-lo fet vosaltres té molt de mèrit. Encara que cruegi un xic, estic segura que haver-lo elaborat vosaltres és el que el fa mes especial. Portar els nens a la cuina és una experiència enriquidora en tots els sentits i molt gratificant pel que comparteixes. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que una li posa tota la passió i emoció del món i això els nen no ho capten... Però a mi em va agradar el pa...

      Elimina
  2. Fa una pinta...Aquí a Noruega és molt típic fer pa a casa i el supermercat està ple de productes i accessoris per fer-ne. Les fotografies reflecteixen els bons moments que vàreu passar fent-ho. Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Imagino que a les èpoques més dures de l'hivern noruec, s'agraeix el caliu del forn i l'oloreta que despren. petons

      Elimina
  3. A la foto sembla un pa de profesional!

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahahhaa
      m'has fet riure molt :D
      jo també t'estimo
      SMUACKA!!!

      Elimina