Hi ha dies que t'aixeques comptant les hores que queden per a què sigui una altra vegada la nit per a poder tornar al sobre i dormir com una marmota.
Et lleves i dius... "avui fa son". I li dius a la teva parella "avui fa son". I ell et respon que sí, que "fa molta son".
I penses... que bé! és divendres, demà dissabt... ohoh... Si em volia aixecar d'hora per a anar a córrer...
I se't cau el món a sobre, que no saps si serà bona idea fer cas al despertador, i fer-li cas a la primera.. però després recordes que no està tan malament lo de sortir a córrer i que faràs l'esforç. Que perdre el "michelín", bé val la pena, que aprofita ara que encara no fa molt fred... que si fa son i fred és lo pitjor que et pot passar.
Mentre badalles i notes aquesta fresqueta de la primera hora i dels primers dies de tardor, busques alguna cosa que et desperti, que t'obri els ulls i et netegi les lleganyes.
La dutxa, val. El cafè amb llet, també. i ja després entres en aquell bucle que es diu rutina, però que té un regust diferent perquè és divendres. I a més, sembla que la boira avui no hi és.
yujuuuuuuuuuuuuuu
Ara aquí amb la foscor en fa molta de son als matins :)) Un petó, bonica!
ResponEliminaFoscor, son i fred... mala combinació. Espero que ho porteu bé. Una abraçada!
Elimina