dimecres, 24 de setembre de 2014

RUMORE, RUMORE, RUMORE

Des de dilluns a la tarda i durant més de 24 hores, Lleida s'ha mantingut al mapa però envoltada d'un núvol. I no, no ha arribat la boira, encara... El núvol, metafòric, és un núvol de rumors.

Tot arrel del inicialment misteriós apunyalador de Lleida.
Inicialment...
Inicialment (és a dir, a través del boca a boca, whatsapps...) es va dir que un magrebí anava apunyalant a diestro i siniestro a gent pel carrer a Lleida.
Per la tele, poca informació. Ara, el whatsapp treia fum i ja arribaven fotos de l'enrenou que teníem ben a prop.
Reconec que tenia ànsies d'informació i a través del facebook anava enterant-me de coses. De la veritat? No ho sabia si era la veritat, però la informació (o desinformació) i el morbo anava arribant de forma més que instantània.
Casualment, havia una noticia que el Diari el País havia donat el mateix dia i es colava entre la informació de les agressions de dilluns passat a Lleida. La gent, i entenc que ofuscada, va començar a relacionar una cosa amb l'altra. I, sí, clar, estava claríssim que l'agressor era un moro que estava perpetrant un atemptat terrorista yihadista a Lleida. Per tant, podia ser que no fos un agressor sol si no que anés acompanyat. A més, la gent deia que havia hagut agressions a diferents barris de Lleida.
I jo què sé...?! Les cinc persones que van resultar apunyalades estaven dins un radi molt reduït i en el que fàcilment s'hi pot arribar caminant d'un punt a un altre en poca estona i molt més ràpid, corrent. I ho dic amb bastant coneixement de causa, ja que és una zona que conec.
Ara, si resulta que a Cap-pont també n'havia fet de les seves, doncs, ja potser sí que n'havia més d'un i més si a sobre a una des les víctimes havia deixat el ganivet clavat. O en portava més d'un o n'havia més d'un d'individus.
AIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII


Molt confús tot, no?
Més tard, se sabia que les víctimes tenien diferents procedències, per dir-ho d'alguna manera... (un sudamericà, una algeriana, un espanyol, un xinès i un pakistaní). Tot i que sembli un acudit, no ho és i així, a la gent com li podia semblar estrany que un "moro" hagués agredit a una algeriana ja es va començar a dir que era un home de pell fosca.
De veritat, aquelles hores varen ser realment boges, tothom dient de tot. Llegint i escoltant de tot...

Total, que ara resulta que el yihadista ha resultat ser tot lo contrari, un xenòfob, membre o simpatitzant d'una organització neo-nazi de Logronyo, d'on resulta que és aquest paio, que estudiava medicina a Lleida... Apa!

Deu n'hi do

i a mi aquests dies, amb tant rumor i tant informació confusa... Bé, informació, qui l'han donat, que n'hi ha que també pensem que en certa manera ha faltat informació. O simplement, és que volíem saber i saber i no sabíem on trobar la informació... potser encara no es podia fer públic o no es sabia més.
Deia, que amb tant rumor i informació confusa, amb tan pànic...
m'ha vingut al cap una cosa que va passar fa temps.
Està relacionada amb les riuades que van passar a Lleida al 1982. Una nena, era jo. Les riuades les recordo, perquè, igual que això que ha passat ara, va ser una situació excepcional.
El meu cole estava a prop de la Rambla Ferran, carrer que va quedar totalment inundat, però com des d'aquí el cole ja quedava més alt, no va arribar a passar res. Jo encara vivia una mica més lluny i el riu quedava lluny, lluny, però no podia evitar aquells dies mirar cap enrera quan ma mare em va venir a buscar amb el paraigües, sota la pluja...
Després, tot, aparentment va tornar a la normalitat. Bé, la gent que ho va patir de primera mà, devia tardar més en tornar a la normalitat... em faig càrrec.
Però deia, que tot això de les riuades ja estava més controlat, anàvem al cole i de repent una altra notícia.
Recordo com la srta. Imma de segon d'EGB ens feia recollir ràpid, ràpid, era divendres i ens deia que li havien dit que una muntanya s'estava ensorrant i que corríem perill. JO no entenia res. No em podia imaginar com una muntanya es podia ensorrar així tan fàcil, però clar si ho deia la Srta. Imma i amb aquella histèria...
Tot, tinc la impressió, va quedar en res. Que va resultar ser un bulo.
Recordo que el dilluns, la senyoreta em va renyar per no haver fet els deures (unes operacions de restes dels quaderns Rubio de l'època). Jo, innocent, a la pregunta de si m'havia oblidat de fer-los o bé m'ho havia deixat després de l'estat de confusió arrel de la notícia, vaig respondre amb la veritat. La veritat és que m'havia oblidat completament de fer-los, inclús recordo haver estat jugant tant tranquil·la i feliç a la meva habitació amb les meves nines i pensar que aquell cap de setmana havia acabat els deures molt aviat...
...
...
I bé, ha anat passant el temps i jo sempre he recordat lo de la muntanya. Em venia al cap la imatge d'un arbre talat que cau i no sabia com podia passar el mateix amb una muntanya. I no entenia, que la planeta Terraferma tingués una muntanya tan a prop que ens pugués fer tant mal...

Gràcies a l'internet, crec que ja entenc el que va passar
Durant els aiguats del novembre de 1982, el poble (vell) de Pont de Bar va patir l'esllavissada de la muntanya i va desaparèixer. La quantitat de terra que arrossegava el riu era un perill, degut a l'efecte de la presa que es podia formar i la posterior força de l'aigua.
Els rumors van arribar fins a Balaguer i Lleida on, sembla ser, es va demanar evacuar les zones properes al riu... les que ja havien patit dies abans el desbordament del riu al pas per la ciutat.

Millor explicat, aquí:



Compte amb els rumoooors...

AQUÍ HO DEIXO DIT



dimarts, 23 de setembre de 2014

DIMARTS BREUS

Ahir a la tarda, Lleida va entrar en pànic.

http://www.lleida.com/noticia/sembra-el-panic-lapunyalar-cinc-transeunts-en-ple-carrer-lleida


A mi em va arribar la informació per whatsapp.
Segons després arribava el meu company a casa.
Ho comentem i a la tele... poca cosa.
Les notícies ens arriben per whatsapp, per facebook, mitjans locals i Rumorologia!

Avui les coses semblen més calmades, però no... Tots esperem que es resolgui la situació.
Lleida és una ciutat tranquil·la i així ens agrada.

AQUÍ HO DEIXO DIT

dimarts, 16 de setembre de 2014

DIMARTS BREUS

Ja vaig passar pel Decathlon i tinc els meus pirates Kalenji i la meva samarreta Kalenji fúcsia i els meus mitjons Kalenki fucsia, tota conjuntada que vaig... Uns keds júnior, que no són Kalenji, per anar començant i de moment, un parell de dies a la setmana a fer això que està tan de moda: el running.
Que duri.

AQUÍ HO DEIXO DIT

divendres, 12 de setembre de 2014

DIVENDRES MUSICALS I REBELS

La nena se'ns ha tornat rebel. La nena, la nostra nena... i no sé perquè...

Està en contra nostra.

I fa que em qüestioni com a mare. I sí, ja sé que són etapes... però cal recordar-ho en ple moment rebel això amb uns quants ulls darrera meu, que miren altivament, al mig del súpermercat amb una calor de mil dimonis.


JA!

I rondinaire, també... Sen's ha tornat rondinaire. Res li està bé.
I plorona...

Embogiré?

AQUÍ HO DEIXO DIT










dimecres, 3 de setembre de 2014

POSA-LI SAL A LA VIDA

Sí, perquè aviat arriba la rutina un altre cop i així, amb una mica de sal, la vida no és tan avorrida.

Fa temps vaig veure una idea a un bloc (no recordo ben bé quin): sal aromatitzada. Era ben fàcil i donava el pego. Sobretot si ho fas així mono...
La vaig dur a terme pel passat dia de la mare i no cal dir que està fet amb tot l'amor del món.
Tot i que ara no és precisament l'època típica de fer regals, he decidit explicar-la.


Vaig fer quatre ampolletes. Tres amb sal grossa i una amb sal normal.

Necessitarem:

- Sal, la que més agradi.
- Diferents ingredients per a barrejar a la sal.
Les quantitats, molt important, a ull

- Etiquetes adhesives.
- Potets de vidre, que prèviament esterilitzarem (al rentavaixelles, per exemple):
- Algun cordill per a acabar d'ornamentar.





Les variants que vaig fer jo van ser:

Sal amb diferents herbes campestres.
Sal amb timó i olives
Sal amb cítrics
Sal amb vi.

Per a fer la primera, la sal amb diferents herbes campestres, únicament vaig barrejar la sal grossa amb una barreja d'herbetes seques (de les de condimentar)
www.ducros.es

i vinga, cap al potet.

Val a dir, que molt més natural si les herbes són agafades del camp o del test del balcó. Però jo sóc mala cuidadora de plantes... i, és clar, tampoc no tenia res més a mà.
Si s'opta per fer-ho amb herbetes collides del camp, s'hauran d'assecar prèviament. Una manera fàcil i ràpida és fer-ho al microones.
Es posen les herbetes sobre un paper de cuina per a què aquest xucli la humitat i a intervals de 20 segons per exemple, posar-ho al microones, com deia. Si s'ha de seguir, baixar el temps i anar provant a veure si s'aconsegueix l'efecte desitjat. Picar una mica les herbes i fer-les servir. No haurien de quedar en pols.







La Sal amb timó i olives va tenir una mica més de curro... No gaire, per això. Simplement, les olives (negres) les vaig posar al forn per a què perdessin la humitat i les vaig esmicolar. No cal convertir-les en pols, queda bonic que els trossos es vegin una mica.
Vaig triar-les negres, perquè vaig pensar que el contrast de color amb la sal faria goig.

Altra vegada, tot barrejant-ho amb el timó que tenia per a condimentar, i la sal i cap al potet.



La Sal amb cítrics, porta més curro encara... Tampoc no gaire... no!
El que vaig fer en aquest cas és ratllar la pell d'una llimona i una taronja, evitant que caigués la part blanca, i la vaig deixar assecar. De fet, la vaig assecar amb la calor residual del forn, després d'haver deshidratat les olives.
Altre cop ho vaig barrejar amb la sal i cap al potet.



I la Sal amb vi, aquest cop vaig utilitzar sal normal. La vaig tenyir amb unes gotetes de vi negre (la sal queda d'un color lila molt bonic) i ho vaig deixar assecar per a què la sal tornés a quedar ben solta. Estant així, també, cap al potet. En aquest cas, cal dir que la sal costa més d'assecar-se. Cal anar removent i si està en un lloc càlid, també ajuda. A més, a mesura que es vol que quedi amb més color i sabor i s'afegeix més vi, requereix més preparació que les altres sals.
























Vaig decorar una mica els potets amb el que tenia. Una mica de washi-tape, cordills, etiquetes, en aquest cas escrites per mi, perquè se'm va tirar a sobre el temps i no podia imprimir-ne de mones, però va quedar força "resultón".




La primera barreja de sal, la d'herbetes campestres, i la de vi, crec que pot resultar ideal per a condimentar carns.

La d'olives, potser per una pasta, mmm, un menjar típic italià..., una amanida..., per una salsa...



I la de cítrics, pel peix, eh? amanides...

És una activitat que vaig fer jo sola, més que res, perquè com deia, se'm tirava el temps a sobre. Però trobo que és ideal per a fer amb nens, ja a què a part de manipul·lar objectes naturals, pot resultar una activitat sensorial, trasvassen la sal a dins els potets, etc.

Per 25 pessetes, altres activitats per a fer amb els nens relacionades amb la sal:


- Excursió a les muntanyes de sal de Cardona.

- Un clàssic: Tenyir la sal de colors amb guixos

- Fer pasta de sal. (jo personalment no n'he fet mai, però a l'escola bressol, sovint en feien, i em tenia fascinada el resultat).

- Escriure lletres o números sobre la sal que hi ha dins una safata

- Jugar al "Un, dos, tres, pica paret" (o a les estàtues de sal)

- Fer pa

- Ajudar a cuinar

- Una que vaig fer l'any passat amb els nens: vaig posar dins un brick de llet, aigua i ho vaig congelar. Després, quan ho vaig treure, els hi vaig donar als nens i amb colorants i sal (la sal va desfent el gel) vàrem fer una escultura (no tinc fotos.........)


I del bloc "manetes i cosetes", que segueixo i m'encanta...

- Aquesta, que fa temps que vull fer: http://manetesicosetes.wordpress.com/2014/07/04/pintar-amb-cola-sal-i-colorants/

I una de molt cruel que em va explicar una vegada un company d'universitat, però que em petava de riure (ho sento):
Diu que al seu gosset li oferia sucre, una vegada i una altra, i una altra i el gosset se li atansava felicíssim, fins que la darrera vegada, li donava  sal...

Ja no dic res més.
AQUÍ HO DEIXO DIT




dilluns, 1 de setembre de 2014

SETEMBRE

Visc a una de les zones d'expansió de la ciutat més emblemàtica. M'encanta on visc, però no ens enganyem, encant, encant, tampoc en té tant. Ho dic perquè no és habitual trobar-te guiris pel carrer.
L'altre dia en vaig veure un. AQUEST
Ja em va cridar l'atenció per lo ros que era, però sobretot per la seva alçada.
Ens anàvem a creuar, però ja anava distreta amb els nens. Des d'un metre de distància noto que em comença a parlar. I jo, entre la distància i lo poc que vocalitzava el noi no vaig entendre res. Ah! no...! que em parlava amb anglès!!!

Només vaig entendre la darrera paraula de la frase "Basketball".

Visc a una de les zones d'expansió de la ciutat on hi ha un (o dos) pavellons de bàsquet, per tant, li vaig contestar amb la mà indicant-li tot recte "Right now" li vaig dir. "Oh, Straight, ok thank you" va dir ell. (o algo així...)


Right now? RIGHT NOW???


Vols dir que no escoltes massa cançons dels 80? Què és Right now??

Jolíiiiiiiiiiiiiiiiiiin
Ja passo a ser una d'aquelles persones que formen part de les estadístiques de catalans que no saben anglès.
coi! i els meus cinc anys d'escola oficial?!?! I a la carrera, també vaig estudiar una mica d'anglès?!?! I els meus inicis a l'EGB... Si jo era d'excel·lents i notables en anglès!!!

A afegir a la llista de possibles propòsits de setembre:

Practicar anglès

Els altres...

Practicar esport
Fer dieta

hahahaha
No en compliré cap
hahahhaha

AQUÍ HO DEIXO DIT